diumenge 15 de novembre de 2009

El lider que no volia ser màrtir !!!!





“Laporta -que va ser presentat en el col·loqui pel fill de Prenafeta, Marc Prenafeta- va considerar que l'empresonament dels dos exalts càrrecs de la Generalitat, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta i de l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, és una "humiliació per Catalunya". A més, va defensar la presumpció d'inocència dels imputats.”


Anem bé, el Sr Laporta cada cop te més similituds amb el Sr Sostres i cada cop la diu més grossa, de fet aquests tipus repapiegen força. Tal vegada sia conditio sine quo non per ser de dretes, jugar amb els sentiments de les persones i apropiar-se del País com si fos el “mas” familiar.

Llegint les declaracions del Sr Laporta, per aquells estranys mecanismes que te la meva neurona li va arribar una part d´una cançó d´en Joaquin Sabina que porta per títol “19 dias y 500 noches” on hi ha una estrofa que diu “siempre tuvo la frente muy alta, la lengua muy larga y la falda muy corta.” Doncs si, Sr Laporta aquesta és el tuf que em fa al nas, la da un bocamoll perdonavides.

No fa gaire tots/es els que tenim aquesta passió anomenada política, varem seguir la conferencia d´un nou grup polític encapçalat pel Sr Carretero, Reagrupament. Malgrat no compartir vessants socials amb aquest grup em va despertar interès el fet que en tan poc temps un grup nou, tingues per una banda tant de ressò mediatic, a la vegada que una resposta molt alta d´apropament per una part catalans/es -poble poruc, poc amic d´aventures- diuen que tenen ja uns 2500 simpatitzants i la passada “I assemblea general” varen assistir unes 1200 animes o cossos. Bé i això ara toca ?, si que toca i molt, per què el Sr Laporta com una Pubilla comarcal ben plantada està festejant amb uns quants partits polítics i tal vegada l´hereu més oficiós i amb el que li agrada sortir dies festius com l´onze de setembre a passejar per la Plaça Gran, és Reagrupament, aquest hereu ambiciós no vol un tros del “mas” directament volen tot el “mas” i això que és el petit de la família, per tal viatge ha construït una taula amb dos potes independencia i regeneració democràtica -dos potes ?? inestable. Particularment m´agraden taules amb quatre potes, social, ecològica, feminista i nacional-. Sr Carretero, malament rai si la regeneració democràtica passa per declaracions del seu amic-pubilla Laporta defensant presumptes corruptes com “els Pretorians” i per realitzar tal tasca utilitza al meu País. Amb tot el respecte del mon, això em toca els pebrots.


Per cert Sr Laporta no pateixi per ser un màrtir, en aquest País calen dos condicions, ser d´esquerres i decent (Companys i Sunyol), tal vegada un lider si que pot ser, només calen peles i esta on més escalfa el sol (Cambó, Mateu)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé Antoine.
A més d'estar d'acord amb tú, dona gust llegir-te.
Elena Alvarez

àngels ha dit...

Chapeau! Ets un crack, Antoine! Quan redactes "des de les entranyes", per fir-ho en fí, tens una felicitat d'expressió envejable. Una abraçada (que ara ja no m'atreveixo a dir que entranyable)

Anna Maria Villalonga ha dit...

Jo també estic d'acord. I una mica tipa de la gent que té una empanada mental que no se'n surt.
Gràcies, Antoine.