Amb nocturnitat, premeditació, ben menjats i millor beguts, doncs una sobretaula desprès de sopar van considerar que era el lloc adient en Zapatero i les cúpules sindicals de CCOO i UGT per arribar a un acord, pacte o com voleu anomenar la "charlotada" que es va produir.
Sembla ser que els acords a grans trets tenen les següents característiques, enlloc de 15 anys per calcular la pensió passa a 25 anys, la primera directa a la cara a un País ple de precaris/es. Cura, que aquesta va directa a l'estomac, si vols jubilar-te als 65 amb el 100% has de cotitzar 38´5 front als ja abusius 35 anys que hi havien fins ara, mesura en un País a on la gent comença a treballar de mitja als 28 anys. La següent és un cop a l'aire, jubilació als 67 anys amb una cotització de 37 anys, abans 65 anys 35 cotitzats, és a dir gairebé el mateix si no fos perquè hem de pencar un parell d'anys més en un mercat laboral absolutament inestable. Etzibada directe al cervell les pre-jubilacions passen dels 61 anys als 63, mesura ideal per anar deixant espai als joves o tal vegada sigui una campanya en favor dels ni-ni. I arribem a la perla del regne, allà a on aquests superdotats trauran pit, han assolit que les dones tindran 9 mesos de cotització per fill, fins un màxim de 2 anys, aquesta em dol especialment doncs em sembla una presa de pèl directa a les dones, doncs seran utilitzades com una conquesta històrica, davant d'un acord in-fumable és la mesura minimament salvable, però oblidant un detall i desconeixement de les dones i és que fa molt temps ja, que a les dones treballadores no les alimenten molles.
I vet aquí una pregunta, però que coi van negociar aquest senyors sindicalistes ? Tal vegada si el vi del sopar era Rioja o Ribera del Duero?. Perquè vist els resultats assolits i els acords, algú es podia haver estalviat el sopar (doncs segur que no van pagar-ho ells).
No, en el meu nom no. Demano si us plau i sense cap tipus d'animadversió, d'una manera molt formal a les cúpules de CCOO i UGT que no em defensin més i els i prohibeixo taxativament que en les seves reunions, acords, declaracions i demès accions utilitzin-parlin de defensa de la classe treballadora, doncs com a pencaire estic inclòs en aquest grup i aquests senyors no em representen i en cap moment els i donat permís per parlar en el meu nom. Així que a partir d'ara pregaria que parlin de la defensa dels drets dels afiliats de CCOO-UGT i no de tot una classe que en els seu 92% aproximadament no recolze aquests dos sindicats, per deixar la cosa ben clara NO, EN EL MEU NOM NO!!!!
Sembla ser que els acords a grans trets tenen les següents característiques, enlloc de 15 anys per calcular la pensió passa a 25 anys, la primera directa a la cara a un País ple de precaris/es. Cura, que aquesta va directa a l'estomac, si vols jubilar-te als 65 amb el 100% has de cotitzar 38´5 front als ja abusius 35 anys que hi havien fins ara, mesura en un País a on la gent comença a treballar de mitja als 28 anys. La següent és un cop a l'aire, jubilació als 67 anys amb una cotització de 37 anys, abans 65 anys 35 cotitzats, és a dir gairebé el mateix si no fos perquè hem de pencar un parell d'anys més en un mercat laboral absolutament inestable. Etzibada directe al cervell les pre-jubilacions passen dels 61 anys als 63, mesura ideal per anar deixant espai als joves o tal vegada sigui una campanya en favor dels ni-ni. I arribem a la perla del regne, allà a on aquests superdotats trauran pit, han assolit que les dones tindran 9 mesos de cotització per fill, fins un màxim de 2 anys, aquesta em dol especialment doncs em sembla una presa de pèl directa a les dones, doncs seran utilitzades com una conquesta històrica, davant d'un acord in-fumable és la mesura minimament salvable, però oblidant un detall i desconeixement de les dones i és que fa molt temps ja, que a les dones treballadores no les alimenten molles.
I vet aquí una pregunta, però que coi van negociar aquest senyors sindicalistes ? Tal vegada si el vi del sopar era Rioja o Ribera del Duero?. Perquè vist els resultats assolits i els acords, algú es podia haver estalviat el sopar (doncs segur que no van pagar-ho ells).
No, en el meu nom no. Demano si us plau i sense cap tipus d'animadversió, d'una manera molt formal a les cúpules de CCOO i UGT que no em defensin més i els i prohibeixo taxativament que en les seves reunions, acords, declaracions i demès accions utilitzin-parlin de defensa de la classe treballadora, doncs com a pencaire estic inclòs en aquest grup i aquests senyors no em representen i en cap moment els i donat permís per parlar en el meu nom. Així que a partir d'ara pregaria que parlin de la defensa dels drets dels afiliats de CCOO-UGT i no de tot una classe que en els seu 92% aproximadament no recolze aquests dos sindicats, per deixar la cosa ben clara NO, EN EL MEU NOM NO!!!!
1 comentaris:
Sembla que Jordi Ribo, del PCC estàmolt content amb la infamia...
Ho ens plantem d´un cop, o no cal continuar
Publica un comentari