"Un bon dia, de matinada, tots els obrers de tots els oficis d'un país, o fins i tot del món sencer, es creuen de braços i, en quatre setmanes com a màxim, obliguen a les classes posseïdores a caure vençudes de genolls o a llançar-se sobre els obrers, amb el que aquests tenen dret a defensar-se i, aprofitant l'ocasió, a llançar per la broda a tota la vella societat."
Rosa Luxemburg
Fa uns dies el Sr Rajoy declarava que esperava a la seva legislatura 3 o 4 vagues generals i ho deia tranquil i sense enrojoli, cosa normal doncs una vaga estil segle XX al segle XXI poc o res pot preocupar al sistema del mal.
Comencem a escoltar moltes veus reclamant una vaga general, des de l´esquerra sindical, fins sectors cada cop més amples del sindicalisme majoritari en contra de les cúpules porugues i acomodades. Però el què és ben cert que sense els majoritaris no podem endegar un projecte solid i contundent contra el govern dels mercats, aleshores cal un treball constant per anar sumant les bases dels majoritaris perquè aquests a la vegada pressionin les seves directives. Un altre factor important què avui tenim al carrer és el moviment indignat, què ja ha demostrat capacitat de mobilització però sols tampoc podran, i aquí entraria una tasca gramsciana de confluències entre el moviment indignat i el sindicalisme, cal crear confluències i sinergies per sumar tot el ventall combatiu existent.
Una de les febleses històriques del moviment obrer i l´esquerra en general és la lentitud en fer canvis evolutius tan estratègics com el que encara és pitjor tàctics i davant aquests acabem fent aquella coneguda jugada d´escacs anomenada enroc.
Estem en uns temps on domina la por, a perdre la feina, l´estatus, o les engrunes en forma de propietat privada hipotecada que habitem, aleshores el què es tracta és de fer una mesura de força prou poderosa perquè aquelles que corrin el risc de plantar-se a la patronal, tinguin al seu camp de visió una veritable possibilitat de millora laboral-social.
Alguns apunts per reflexionar la mobilització dels i les treballadores poden ser:
Donar suport prioritari a sectors estratègics per l´aturada (combustible, transports, informàtica). Fins ara generalment et diuen que l´exit d´una vaga general és pot dir a les 8 del matí, es a dir en funció de com estigui l´ambient a les fabriques, però en el 2011 el sector serveis és tan fonamental com qualsevol altra.
Cercar complicitats transfrontereres, doncs cal anar cap a la vaga general europea.
Una vaga general no pot ser un producte amb data de caducitat. La vaga general cal que sigui indefinida
Sumar i no dividir ha de ser objectiu prioritari, ningú pot està exclòs i ningú pot fer la seva capelleta. Piquets i manifestacions unitàries.
Vaga general sense serveis mínims
Soc coneixedor de les dificultats que comporta algunes de les reflexions, però també soc coneixedor de les dificultats que tenen gairebé cinc milions d´aturats i la gran quantitat de treballadors/es què cobren misèries (working poor) si sumem la indignació del carrer i totes les organitzacions que fa anys i panys que treballen crec què som prou majoritaris per espantar al Sr Rajoy i sobretot als seus caps.
Ara toca començar a treballar ponts, arribar a acords i sumar indignacions.
0 comentaris:
Publica un comentari