No ens canviïn la lletra !!!!

Comencem pel principi, bé pel meu principi, i és el següent ja es poden fotre l´estatut pel forat més dilatat que tinguin en aquest moment precís els i les que tu i jo sabem.
No fa gaire que el President Maragall va fer unes declaracions vers al tema i venia a dir que no calien tantes sàrries per aquest viatge. Doncs, tenia tota la raó l´home, anem a treure un estatut de pa sucat amb oli, una presa de pèl pel poble, un somni esquarterat abans de començar. Estic tip de justificar-me com a català, de ser el cornut i pagar el beure.
Així que com soc de bona fe i amb el tret que em caracteritza que és l´optimisme de la voluntat vaig gaudir d´una bona trempera matutina quan des de baix va néixer el moviment pro-referèndums per la independencia, però ves per on la cosa va tenir tal suport i capacitat de convocatòria que no és podia deixar en mans del poble, que com tothom sap és un element subversiu i poc capacitat per asumir responsabilitats i clar quan apareixen els/les de sempre la cosa es prostitueix. Així com qui no vol la cosa ara m´assabento que els de “conveniencia” son independentistes de tota la vida, mana collons !!!!. Escoltin una cosa, si d´aquest país que estimo fins el moll de l´os volen fer un espai-xiringuito al estil d´algun país de opereta europeu que no son més que autovies del capital , que ho deixin clar i que aturin un moment el tren que em baixo, no estic per collonades i la meva tradició passa per una Catalunya que ja van somiar, Salvat-Papasseit, Martí i Pol, Ovidi Montllor, Jaume Compte, Andreu Nin, i d´altres. Una Catalunya social i justa, un país solidari amb la resta dels pobles del mon, que treballes per la igualtat, la llibertat i la fraternitat, aquest és el meu model, així que si volen un país independent per fer una casa de barrets especulativa, ja es poden confitar el projecte.
Conec la lletra de la cançó, així que pregaria que no la canviïn !!!!

Sanidad mixta, no gracias !!!!

Los números de por si o por lo menos las operaciones numéricas son complicadas para la mayoría de los mortales y cuando estos se formulan con tablas estadísticas son devastadores, producen efectos como Juan Tamariz es decir mágicos. Pero mientras “el mago” busca el entretenimiento sano o no del espectador, el liberalismo en sus formas neo-con o neo-lib tienen el objetivo de despistar y convertir en bueno lo malo.
Probablemente algunos ya habréis visto números de los presupuestos del gobierno del Reino de España -ultimamente lo califico así, con permiso de mis amigos de Sin Permiso- vosotros que sois curiosos por naturaleza, buena gente donde las haya, estaréis contentos con la subida en la partida de sanidad, no excesiva -0,2- pero cuando escribimos sobre muchos millones de euros un pequeño porcentaje representan cantidades muy importantes. Me sabe mal amargaros el dulce, bueno yo no, tan solo soy el mensajero, ellos los prestidigitadores social-liberales que en esto de cocinar estadísticas son una maravilla, omiten algún pequeño detalle por lo menos en los titulares de los contratos. Esta peculiaridad solo legible en la letra pequeña consiste en destinar un 45% aproximado del aumento del 2010 para financiar las Mutuas de Accidentes de Trabajo. Algunas personas en las cuales me incluyo, creemos que se trata de una vuelta de tuerca más a la privatización del sistema de salud publico y universal. Conocido es, que las Mutuas reciben de los presupuestos generales pero cada vez la cantidad va “in crescendo” escandalosamente y de forma directa, gravando la economía del pueblo en favor de las empresas, puesto que salen de la mismísima partida de la seguridad social.
Las mutuas son compañias opacas en sus cuentas, pero los datos que se van conociendo en cuanto a los emolumentos de sus directivos sobrepasan la frontera de la ética, encontramos gerentes cobrando sueldos superiores probados a los 200.000 € y otros sin probar pero investigados por cifras salariales de 600.000 € anuales -salario que no se puede probar, mangoneo que te crío-.
Cajas, mutuas, fundaciones, y demás empresas privadas que viven de lo publico empiezan a tener ciertos aires de paraísos fiscales, como ínsulas dentro de penínsulas.
Presidentes de fundaciones que también lo son de mutuas, por poner un ejemplo al azar, Fundació Palau de la Musica y Agrupació Mutua tenían el mismo presidente
Directo y al pescuezo las mutuas están recortando poco a poco competencias de la seguridad social, cada vez reciben más dinero publico y su protagonismo en el futuro inmediato sera notorio, obviamente con la complacencia de los gobiernos liberales. “Algo huele a podrido en el sistema o simplemente el sistema esta podrido”.
Mi amiga Àngels Martinez Castells escribía en su blog sobre el “amable” ofrecimiento de las aseguradoras, proponiendo hacer un esfuerzo para asumir la atención medica de los trabajadores, claro que para este menester no descartarían que cayera alguna subvención o “apañito fiscal” a esto de una manera fina se le llama “rostro”, pero como dice el dicho “quien no llora no mama”. Desgraciadamente algunos mas que piratas ya empiezan a parecer corsarios.
Permitidme una reflexión, todo este tema y muchos otros que son consecuencia de la destrucción-desmantelamiento de la sociedad del bienestar en la vieja Europa -nunca me canso de agradecer al Sr Rumsfeld que me lo recordara- en un viaje inverso socialmente, se produce en el mismo espacio-tiempo que en los EEUU están montando un mix que no acabo de entender muy bien pero aparentemente avanzando socialmente -dificilmente podrían retroceder-. Finalmente estos dos desplazamientos coincidirán en un espacio en mitad del camino y cabe la posibilidad que aquello que surja de esta confluencia sea una nueva forma capitalista de modelo social-económico, bendecido por los liberales de aquí y los premios nobeles de allá.
Permanezcamos atentos y dispuestos por que los presagios y con políticas gubernamentales tan relajadas, intuyo que vienen tiempos más dificiles, en los que tendremos de recuperar la calle -personalmente creo que ya hace tiempo que deberíamos estar buscando la playa bajo los adoquines-. Es tiempo de DEMPEUS !!!!

El lider que no volia ser màrtir !!!!

“Laporta -que va ser presentat en el col·loqui pel fill de Prenafeta, Marc Prenafeta- va considerar que l'empresonament dels dos exalts càrrecs de la Generalitat, Macià Alavedra i Lluís Prenafeta i de l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, Bartomeu Muñoz, és una "humiliació per Catalunya". A més, va defensar la presumpció d'inocència dels imputats.”


Anem bé, el Sr Laporta cada cop te més similituds amb el Sr Sostres i cada cop la diu més grossa, de fet aquests tipus repapiegen força. Tal vegada sia conditio sine quo non per ser de dretes, jugar amb els sentiments de les persones i apropiar-se del País com si fos el “mas” familiar.

Llegint les declaracions del Sr Laporta, per aquells estranys mecanismes que te la meva neurona li va arribar una part d´una cançó d´en Joaquin Sabina que porta per títol “19 dias y 500 noches” on hi ha una estrofa que diu “siempre tuvo la frente muy alta, la lengua muy larga y la falda muy corta.” Doncs si, Sr Laporta aquesta és el tuf que em fa al nas, la da un bocamoll perdonavides.

No fa gaire tots/es els que tenim aquesta passió anomenada política, varem seguir la conferencia d´un nou grup polític encapçalat pel Sr Carretero, Reagrupament. Malgrat no compartir vessants socials amb aquest grup em va despertar interès el fet que en tan poc temps un grup nou, tingues per una banda tant de ressò mediatic, a la vegada que una resposta molt alta d´apropament per una part catalans/es -poble poruc, poc amic d´aventures- diuen que tenen ja uns 2500 simpatitzants i la passada “I assemblea general” varen assistir unes 1200 animes o cossos. Bé i això ara toca ?, si que toca i molt, per què el Sr Laporta com una Pubilla comarcal ben plantada està festejant amb uns quants partits polítics i tal vegada l´hereu més oficiós i amb el que li agrada sortir dies festius com l´onze de setembre a passejar per la Plaça Gran, és Reagrupament, aquest hereu ambiciós no vol un tros del “mas” directament volen tot el “mas” i això que és el petit de la família, per tal viatge ha construït una taula amb dos potes independencia i regeneració democràtica -dos potes ?? inestable. Particularment m´agraden taules amb quatre potes, social, ecològica, feminista i nacional-. Sr Carretero, malament rai si la regeneració democràtica passa per declaracions del seu amic-pubilla Laporta defensant presumptes corruptes com “els Pretorians” i per realitzar tal tasca utilitza al meu País. Amb tot el respecte del mon, això em toca els pebrots.


Per cert Sr Laporta no pateixi per ser un màrtir, en aquest País calen dos condicions, ser d´esquerres i decent (Companys i Sunyol), tal vegada un lider si que pot ser, només calen peles i esta on més escalfa el sol (Cambó, Mateu)

Una de barruts !!!!

No fa gaire temps escrivia que l´oasi català no era més que la omerta que ha regnat durant molt de temps en aquest País. Avui no puc més que confirmar-ho em viscut amb la omerta com a llei de lleis.

Els fets esdevinguts el darrer mes no fa més que donar-me la raó (collons, hi han cops que no et fot cap gracia tenir-la).

A les generoses donacions del Sr Millet (popularment conegut com Pillet i Bitllet), tenim d´afegir noticies realment esferidores . Algunes com la següent ha passat sense fer massa remor, va publicar ara fa uns dies el diari “el Pais” que durant el govern del Sr Pujol van ser afavorides una serie de empreses per fer feines per la administració pública i casualment aquestes mateixes empreses varen fer donacions importants a la Fundació Trias Fargas, a l´article posaven nom, quantitats i tota mena de detalls, però curiosament, una noticia que per a mi em va semblar força rellevant no va tenir cap mena de seguiment per part dels mitjans nacionals. Per altra banda les declaracions del President Pujol al programa Àgora, respecte als finançaments dels partits, eren escandaloses dir que millor no tocar res per què en sortiria tothom esquitxat, per mi era un reconeixement obert i clar que les irregularitats existeixen, són conegudes i el que encara és més vergonyant són consentides. Tot just desprès d´aquestes declaracions nocturnes els catalans/es ens aixecàvem amb la operació Pretoria detenint polítics d´aquí per corrupteles i altres malifetes, avui deien que el desviament de fons públics rondava els 45 milions d´euros, caram això ja no és xavalla. Junt amb el batlle de Santa Coloma de Gramanet el Sr Bertomeu Muñoz (el alcalde que vivia al poble que tenia que administrar) i alguns càrrecs més municipals, trobem en aquest poti-poti els històrics convergents Sr Alavedra i Sr Prenafeta, a banda d´un parell d´empresaris. Abans de començar a despotricar, vull ser absolutament correcte amb la classe política doncs la corrupció a la política no és més que en la medicina, les peixateries o la advocacia, així que no anem contra tota la comunitat política, malgrat que sempre que agafen algun espavilat amb les mans al calaix, coi són dels mateixos partits polítics. Persones amb bones posicions econòmiques no els calia robar al poble, però que deu ser quelcom inevitable per a ells doncs no és el primer cop que han tingut algun ensurt amb la justícia per temes de la mateixa naturalesa, que sempre s´han mogut entre ambients i persones que no són gaire recomanables fer negocis amb ells.

Diuen que l´Avi Macia li va etzibar al Sr Cambó allò de que quan li tocaven la butxaca no recordava Catalunya ni als catalans.
Començarem per dir clar i directe que aquests senyors que van dipositar els ciutadans/es la seva confiança en un temps actual o passat són uns barruts, uns pocavergonyes.Quina vergonya, quin fàstic que foteu...si foteu fàstic !!!!. Ja fa molts anys que ompliu les butxaques vestits amb la Senyera, que heu fet de Catalunya un vestit a mesura o el que és pitjor el vostre "mas" particular, que doneu carnets de catalanitat en funció dels cognoms, ep això si, és perdonable no ser ari s´hi han peles, que munteu associacions, fundacions i altres collonades per robar sentiments de bones persones.........Doncs pels que no som com aquest barruts, es a dir la majoria de catalans/es, toca dir prou, per què "ara si que toca", i si cal des de avall i cap amunt tornar "esmolar ben be les eines" !!!!

premios preventivos !!!!

Como lo podría decir de una manera fina para que ninguna persona de gusto delicado se sintiera ofendida, quizá un “nos están tomando el pelo”, “se están riendo de nosotros”, pues con sinceridad aquello que me sale es que “me están tocando las pelotas”. El Sr Barack Hussein Obama es el nuevo nobel de la paz !!!!. Cierto es que si lo comparamos con el Dr Kissinger, pues el Sr Obama podria ser candidato a muchas cosas a demasiadas quizás, pero este no es el caso.

Las incongruencias de los premios que llevan el nombre de un señor sueco que invento la dinamita son innumerables a lo largo de su historia, pero en esta ocasión han tomado un cariz diferente, no se trata de concederle el premio a una persona que en nombre de la paz ha cometido miles de atrocidades, no. En esta ocasión se le da el premio a un señor que no ha hecho nada de nada, esto sera una nueva modalidad de premiar “los premios preventivos”, ya teníamos guerras preventivas que ya sabemos que son aquellas que se hacen por si algún día el enemigo se rebota con lo cual ganamos tiempo antes de.....Bien, pues ahora tendremos premios preventivos y se los concederemos a personas antes de..........Tan gilipollas se creen que somos estos de la academia sueca, de verdad que en el “mundo escaparate” en el que vivimos, los gurus del marqueting están realizando el juego mas perverso que jamas haya conocido la sociedad, se trata de tensar la cuerda a ver hasta donde es capaz de tragar la humanidad, cada día se trata de un punto mas deprovocación, un punto mas de burla por que no decirlo de humillación intelectual, a ver que se nos puede colar por indecente, irrespetuoso o inverosímil que sea. La pregunta que se deben formular en las cocinas de la manipulación es ¿ donde esta el limite?, o quizás mejor ¿hay limite?. Ellos que sigan así, yo no se donde esta el tope, lo que si se seguro es que se rompera la cuerda un día y estos listos van ha recibir un soberano puntapié allí donde la espalda pierde su casto nombre, luego que no se quejen.

Eso si, si los premios preventivos, finalmente hacen fortuna yo que quiero estar in, voy a proponer ya a Pauet Roca mi vecinito de 8 años que multiplica que es una maravilla, para el próximo premio Nobel de matematicas.

Del oasis a la omerta !!!!

Hasta no hace mucho al clima, formas, temperanza y educación de la clase política catalana, alguien lo definió como “el oasis catalan”, expresión que ha hecho fortuna durante bastantes años, mas si la comparación eran las actitudes chulescas tabernarias que en ocasiones se producen en la capital del Reino de España. Pero parece ser que aquí de oasis poco o casi nada, lo que realmente nos envolvía era la omerta la ley de leyes de la mafia siciliana, es decir el silencio absoluto y su transgresión es la falta mas grave en el código mafioso.
Tal como va el tema del Sr Millet y los partidos políticos (de momento una parte de ellos) me empieza a parecer preocupante, por que aquí todo el mundo trincaba y nadie sabia nada. Lo que mas me cabrea es que en realidad me da en la “tocha” que solo María la del colmado y yo, eramos desconocedores de las generosas transacciones a fundaciones de partidos políticos o como se limpiaban deudas de inventos políticos de corta vida.
De momento por lo aparecido en la prensa van unos cuatro milloncejos de euros, no esta mal para como esta la vida y si no que se lo pregunten a los pobres músicos que no les pagaban ni un bocata de mortadela durante los prolongados ensayos, o a la “tieta” Mercè que con su pobre pensión realizaba un esfuerzo económico sobrehumano para ver a su “Orfeó” en fechas navideñas, o los centenares de buenas personas que les están estafando su concepto de País, cuando les aseguran que la salvación de la “Patria” pasa por acudir a ciertos coros, comprar a ciertas editoriales, o hacer donaciones a unas determinadas fundaciones. Todas estas empresas, por que no son mas que eso, hacen su gran negocio con excelentes beneficios , comerciando con los sentimientos de un pueblo, comerciando con todas aquellas personas y sus descendientes que se la jugaron en épocas mas oscuras por una forma de País y de sociedad, pero curiosamente estas personas no están en los patronatos de todas estas empresas gestoras de emociones. Podríamos mirar algunos patrones y presidentes de asociaciones-símbolos del País, paradojicamente encontraremos mucha personas de la alta burguesía catalana, si de aquella misma clase que sus padres aplaudían la entrada de los tanques fascistas por la diagonal, que sus padres fueron cargos durante la infamia franquista, de aquellos que sus padres aportaron dinero al golpe de estado fascista de 1936. Si, estos son los defensores de la Patria, los que ahora nos dan lecciones de catalanismo, los de las cincuenta familias que hace cien años que controlan Catalunya. Esto es lo que tenemos y llevamos sin enterarnos o nuestros responsables mejor dicho llevan sin enterarse los últimos 30 años, ¿o no sabían que el Sr Millet ya tuvo problemas con la justicia por la Inmobiliaria Renta Catalana? curioso que también el nombre de la empresa hacia referencia al País.
Si que quiero descargar a los inocentes, por que creo que en estas fundaciones también hay gente honrada que no tienen responsabilidad. Como tampoco la tiene, el Palau de la Musica, ni el Orfeó Català, ni los músicos , ni Joan Maragall, ni las buenas gentes que hacen un esfuerzo por pagar una cuota por una cultura y un sentimiento, por esto para todos ellos hoy dejo de video “El cant de la Senyera”, sin poder dejar de pensar si sera verdad aquello de “Catalunya mar menuda, un País de quatre barres i quatre barruts”

"Festes de la Monyos"

Crec que gairebé ningú recordara qui era la Dolors Bonella i Alcazar, però potser si diem que era “la Monyos” tal vegada per molts ja digui quelcom més (o potser ja en el segle XXI “la Monyos” no sigui tant popular), però el cert és que va ser un dels personatges més coneguts de Barcelona i que va anar passant de avis a nets la historia d´aquesta barcelonina peculiar.

Nascuda a mitjans del segle XIX cap a 1851 el Barri del Raval o Xino que per aquelles èpoques gairebé amb allò que avui anomenem Ciutat Vella conformava Barcelona, va sempre més viure en aquell barri. De classe proletària va fer de minyona i a preu fet pels innumerables tallers de confecció que tenia el barri.

Sembla ésser que dels amors que va tindre amb un home de l´alta burgesia va tenir una filla i pel seu origen i classe no li van demanar matrimoni, a més li robaren la criatura, fet que va produir que la “Monyos” es trastoques pel dolor sofert i comences una llegenda barcelonina, la d´aquella dona que anava cantant per les Rambles, mirant totes les criatures i preguntant per si algú havia vist la seva. A més sempre feia una fila força estrafolària, amb vestits llampants, maquillatge molt cridaner, el seu inseparable ventall, un pomell que ella mateixa es feia amb flors que els floristes de les Rambles li regalaven i com no els seu caracteristic monyo tot entrellaçat i ben cap amunt. Despertava força curiositat, tendresa i carinyo, aconseguint ser un dels personatges mes coneguts en la seva època a la ciutat.

De un personatge tan singular als anys vint del segle XX, quan “la Monyos” ja tenia una setantena, començaren a fer cuplets i comèdies, fet que produir que ja fos coneguda a tota una ciutat que havia crescut força des d´el naixement de “la Monyos” i ja va començar a sonar arreu de Barcelona i molts llocs del País la famosa frase de “ets més popular que la Monyos”. Morí l´any 1940 a l´Hospital del Mar a l´edat de 89 anys.

A més d´un merescut record a un personatge entranyable, vull aprofitar per fer una proposta agosarada i tal vegada provocativa, però com crec que molts i moltes creiem que la festa major de Barcelona deu d´ésser laica i popular, perquè no canviem el nom????, enlloc de la Mercè li posem “Les Festes de la Monyos”. Sembla una mica desgavellat, però si ens aturem un segon i pensem que una festa major te de ser popular com “la Monyos” pels ciutadans com “la Monyos” sense més. No parlem d´una escriptora, política, investigadora, actriu, parlem d´una dona “la Monyos” que va ser famosa pels sol fet d´ésser una ciutadana de Barcelona. Així que jo proposo a les nostres autoritats barcelonines que l´any que bé tinguem les “Festes de la Monyos”.