divendres 25 de desembre de 2009

No ens canviïn la lletra !!!!



Comencem pel principi, bé pel meu principi, i és el següent ja es poden fotre l´estatut pel forat més dilatat que tinguin en aquest moment precís els i les que tu i jo sabem.
No fa gaire que el President Maragall va fer unes declaracions vers al tema i venia a dir que no calien tantes sàrries per aquest viatge. Doncs, tenia tota la raó l´home, anem a treure un estatut de pa sucat amb oli, una presa de pèl pel poble, un somni esquarterat abans de començar. Estic tip de justificar-me com a català, de ser el cornut i pagar el beure.
Així que com soc de bona fe i amb el tret que em caracteritza que és l´optimisme de la voluntat vaig gaudir d´una bona trempera matutina quan des de baix va néixer el moviment pro-referèndums per la independencia, però ves per on la cosa va tenir tal suport i capacitat de convocatòria que no és podia deixar en mans del poble, que com tothom sap és un element subversiu i poc capacitat per asumir responsabilitats i clar quan apareixen els/les de sempre la cosa es prostitueix. Així com qui no vol la cosa ara m´assabento que els de “conveniencia” son independentistes de tota la vida, mana collons !!!!. Escoltin una cosa, si d´aquest país que estimo fins el moll de l´os volen fer un espai-xiringuito al estil d´algun país de opereta europeu que no son més que autovies del capital , que ho deixin clar i que aturin un moment el tren que em baixo, no estic per collonades i la meva tradició passa per una Catalunya que ja van somiar, Salvat-Papasseit, Martí i Pol, Ovidi Montllor, Jaume Compte, Andreu Nin, i d´altres. Una Catalunya social i justa, un país solidari amb la resta dels pobles del mon, que treballes per la igualtat, la llibertat i la fraternitat, aquest és el meu model, així que si volen un país independent per fer una casa de barrets especulativa, ja es poden confitar el projecte.
Conec la lletra de la cançó, així que pregaria que no la canviïn !!!!