L´Ecosindicalisme: un espai obrer i camperol !!!!

La relació ciutat (obrer) camp (camperol) des de la perspectiva sindical gairebé mai ha tingut punts de trobada, tal vegada per interessos del capital o tal vegada perquè no tenien un punt d´unitat d´acció.
En un sistema (capitalisme) on la qüestió és produir sense aturar-se davant de res i de ningú, finalment ha trobat una paret que no poden trencar de qualsevol manera, aquesta paret és l´espai natural de tot element i s´anomena planeta terra. El planeta blau (que cada cop és més marron) a on vivim no pot seguir suportant les agressions del sistema, ni tampoc pot continuar bastint de recursos naturals al ritme de consum que porta el sistema capitalista.
En el discurs dels clàssics marxistes poc es va parlar de temes ecològics i de sostenibilitat, en la seva defensa tenim de veure el moment històric en que varen viure, el tema ecològic ni era prioritari i fins i tot ni era preocupant, però avui és cabdal i a més potser el nexe que uneixi a tots el revolucionaris en la lluita anticapitalista. Mentrestant existeixi el capitalisme hi haurà lluita de classes però, tal com anem hi haurà humanitat ?.
En el segle XXI els marxistes devem posar a la centralitat al costat de la lluita de classes, l´ecologia. Res no farem si no som capaços de sostenir un planeta ferit, i aquesta lluita només es pot portar endavant des de concepcions marxistes revolucionaries, donat que la sostenibilitat entre l´ésser humà i la terra passa per produir bens per satisfer necessitats i no produir desaforadament per un mon del mercadeig i aquesta idea només es pot assumir des de opcions anticapitalistes com és el marxisme. Tenim de socialitzar la riquesa, perquè d´abundància n´hi ha, i la formula és la clàssica de redistribuir-la a nivell internacional
En els països de major desenvolupament industrial els index de contaminació són alarmants i com conseqüència s´esta produint allò que és els experts li diuen canvi climàtic. Però els països menys desenvolupats industrialment encara estan rebent amb més duresa l´assetjament capitalista, doncs a banda de expropiar-los els recursos naturals, l´explotació de l´ésser humà és major i mentrestant que uns pocs consumim desaforadament la majoria de la població mundial és mort de fam.
No podem caure en el parany de que el capitalisme verd pot ser la solució, les conseqüències les patirem tots, aquesta via no és més que una serie de pegats dels sistema a on és podrà seguir contaminant a la carta, previ pagament d´impostos especials.
Arribats aquí, des de una visió sindical, que fer ? Cal urgentment trobar la confluència de dos col·lectius de la mateixa classe que malauradament han estat massa distanciats al llarg de la historia, els camperols i els obrers Les organitzacions de masses deuen de crear un espai sindical a on puguin confluir obrers i camperols, la interrelació des de baix per lluitar és més evident que mai, i davant de un capitalisme globalitzat, l´acció sindical globalitzada és fonamental, l´internacionalisme de l´acció i la construcció de l´ecosindicalisme serà una de les eines front el capital. El sindicalisme ecològic internacionalista te de ser de masses òbviament, però prioritari-ament revolucionari, el subjecte ecosindicalista te de tenir clar que la seva lluita és de ruptura amb el sistema per sobreeixir amb èxit. Només des d´el trencament amb el sistema, la lluita per reconvertir els llocs de treball en llocs de treball ecologicament sostenibles, la lluita perquè els medis de producció passin a mans de les forces de producció i reconvertir les juntes d´accionistes en cooperatives de treballadors i camperols, poden assolir una societat comunista.
Les organitzacions ecocomunistes deuen de donar suport a la construcció i treballar per l´ecosindicalisme revolucionari emancipador de classe i sostenible. Fomentar la trobada entre sindicats d´obrers i camperols i ajudar a la fusió o coordinació d´aquests. Trencar amb practiques sindicals burocràtiques i socialdemòcrates que a la llarga ens estan conduint a condicions desastroses i decimononiques.
Avui no parlem només de l´emancipació de la classe obrera, també parlem de l´emancipació del planeta.

Només podem perdre les cadenes !!!!

Ara fa tres anys que va ser parit "Sin Perdón". En el dia del seu aniversari, només deixarem una pregunta i un vídeo.

La pregunta :

Que poden perdre la majoria de persones que te un pis amb hipoteca o lloguer, i poca cosa més, en una república socialista ????

El vídeo:



Salut !!!!

Capitalisme verd; la mutació del "bitxo" !!!!

Els virus tenen una capacitat de mutació força important i quan més perillós és el “bitxo” la promptitud mutativa és més rapida, i això és allò que passa amb el capitalisme, "el virus dels virus", instal·lat a la societat mundial i lleuger de moviments com altre, la seva flexibilitat es deu a un ADN elemental, tot si val per augmentar els beneficis d´uns pocs.

Quan encara des de l´esquerra estem debatent la formació-conformació de la darrera crisi i ens produïm onanismes mentals en cadascuna de les reunions a on participem, volen explicar la crisi sistèmica a cadascuna de les persones que comparteixen espai i diagnòstic, el virus ja s´ha reinvetat i la seva maquinaria de transformació, via capital (banca), via comunicació (mitjans) i via portaveus (polítics neoliberals) va a un ritme segur, ràpid i sense dubtes per vendre´ns la seva darrera visió amb la crueltat de sempre però amb una cara amable (com els hi agrada aparèixer darrerament davant la societat) anomenat CAPITALISME VERD.

La banca crea fundacions que parlen molt d´etica i compromís amb el planeta, quan son ells els primers responsables de la situació precària en que viuen les persones i la natura.

Els mitjans de comunicació, que la majoria son assalariats del capital, van filtrant dosis de capitalisme verd a la premsa, televisió, radio.....

I com no, els “voceiros de la poltrona” han pujat el to i sembla que demà tot serà arreglat sense eliminar el virus, només cal la mutació. Dit i fet, l´altre dia el Sr Cohn-Bendit, arengava a les minories poltroneres europeistes a mirar-se el melic. Dani “milcolors” el mateix que va renunciar al seu passat de barricades parisines, el mateix que va proclamar que el moviment verd no era ni de esquerres ni de dretes (Liberation), suposo que està cercant aquest nimbus eteri que tants bons resultats dona electoralment anomenat centre. La perillositat del capitalisme verd és tant alta, com perquè a dia d´avui un senyor-senyera del sistema dòlar sia un guru de l´ecologia, em refereix-ho al Sr Gore ex-vicepresident dels EUA.

El capitalisme verd és quelcom que no va més enllà d´uns tocs de maquillatge de el mateix sistema de sempre, és l´enesima mutació per seguir controlant la dictadura del mercat, sense fer cap critica a un sistema que és el màxim responsable dels desastres ecològics i la fam al mon.

Per això qualsevol projecte ecològic sostenible te de passar pel trencament amb el sistema capitalista, resumint només des de opcions anticapitalistes podem construir un projecte ecologista autentic, un ecosocialisme de rel marxista o directament com deia el pensador i activista tolosenc Daniel Bensaïd parlem d´ecocomunisme.