Cuba roja i la revolució verda !!!!

El model cubà d'agricultura sostenible i respectuós amb el medi ambient ha estat una inspiració per a nombrosos projectes urbans al voltant del món.
Desprès de la davallada dels països de l'Est al 1991, els subministraments de combustible barat per a Cuba es van assecar, enfonsant el país en una recessió severa coneguda com "el Període Especial".
L'agricultura a Cuba, fins a aquell moment, havia confiat enterament en els combustibles per manejar tractors i una altra maquinària pesada, així que hi va haver una reorganització fonamental a la producció de menjar que va portar a una explosió de l'agricultura urbana orgànica.
Avui en dia, l'Havana, capital cubana amb una població superior als 2 milions d'habitants, compta amb gairebé 200 granges urbanes que produeixen enciams, tomàquets, pebrots, papes, espinacs, herbes i altres cultius que són venuts econòmicament en mercats locals.

L'agricultura urbana, iniciada a Cuba com a alternativa alimentària, pels seus resultats s'ha quedat per sempre com part del paisatge de l'Illa. Patis abans desaprofitats, petites parcel·les, terrats i fins i tot balcons reverdegen amb hortalisses i fins i tot plantes medicinals.
Estès a tot el país, el moviment de l'Agricultura Urbana suma milers de persones, que en organopónics, horts intensius, balcons o patis, cullen llegums i condiments de tot tipus sota un sistema ecològic.

Amb unes 30 mil hectàrees, que produeixen més de tres milions de tones de verdura fresca a l'any per a 11 milions d'habitants; ha incrementat les zones verdes de les ciutats, el que contribueix a descontaminar l'ambient i que proporciona focus d'integració social.

L'agricultura urbana és una solució efectiva per incrementar la disponibilitat de productes agrícoles a la població, i inclou no sol espècies vegetals, sinó també bestiar avícola, porcí, aqüicultura i biofertilizants a partir de l'humus de cuc.

Un èxit del moviment ha estat la creació de finques integrals (de llavors) que avui en totalitza unes 176 a tot el país, en la que generen i incrementen noves varietats adaptades a les condicions de Cuba, i on es practica un verdader intercanvi d'experiència entre el camperol i el productor.

Els cultius poden arribar frescos a les llars, precisament perquè un dels avantatges de l'agricultura urbana és la proximitat als consumidors
L'experiència cubana en Agricultura Urbana s'estén avui a diversos països, com a via d'ampliar el balanç alimentari sobre la base d'una agricultura amb recursos propis.

Catalogada com un verdader aportament per a l'economia agrària, l'Agricultura Urbana no sol representa una reordenació productiva, sinó ha propiciat a Cuba més de 300 mil noves ocupacions.
La seva aplicació ha exigit també la capacitació, l'intercanvi d'experiències i l'ús de tecnologies sense fertilitzants químics ni plaguicides, essencial per aconseguir el millor aprofitament dels terres elevar la productivitat i l'estabilitat agrícola.

Aquest és un exemple d´ecocomunisme a on la producció és fa a mesura humana i respectuosa amb la terra, no caient en paranys mercantils de l'anomenat capitalisme verd. I és que l'ecologia sostenible només serà de color ROIG !!!!

FONTS:
granma
juventud rebelde
La Vía Campesina Internacional

Davant un període revolucionari !!!!

Davant un període revolucionari,
les masses entren a l'escena de la
història.

Lleó Trotski



Anys de polítiques sindicals social-demòcrates han provocat que el subjecte revolucionari s'hagi transformat i no tant sols estigui al seu antic espai, es a dir les fabriques. Malauradament una part de L'esquerra limita el terme de classe treballadora únicament fent referència als obrers industrials.

L'únic espai que resta amb força per L'esquerra son els sindicats, però aquesta força ha treballat per transformacions economicistes en detriment de les revolucionaries i avui trobem que els obrers de les fabriques gràcies a la lluita pretèrita tenen unes condicions prou millors, com a conseqüència a hores d'ara les seves mobilitzacions no tenen caire transformador o rupturista i la seva lluita tenen com objectiu no perdre L'estatus assolit i millorar-lo, no diem que el concepte de classe hagi canviat només diem que el subjecte revolucionari esta en altres espais a banda de la industria.

Un obrer amb un sou estable, amb propietats com pis, cotxe, apartament per estiueig, i que gaudeix de més avantatges si no està conscienciat ja no és el subjecte revolucionari, de fet avui en dia molt treballador sindicalitzat vota a la dreta i per això no vol dir que no demani millores laborals (no podem imaginar que els milions de vots que treu el PP surten de les classes altes. Encara que només sigui per estadística), tots sabem que la majoria de la gent no és revolucionaria i està força instal·lada en el sistema capitalista, però res és monolític i més enllà de les teories (que també són necessàries) estan les lluites actives que produeixen contradiccions al subjecte i fan de palanca en la seva transformació

El nou subjecte revolucionari més enllà del seu espai determinat, el trobarem per altres vectors com, genere, procedència, contractuals, sobreexplotats i el conscienciat.......

-Les dones, les condicions laborals són més injustes i la seva estabilitat laboral esta sempre pendent d´un fil.


-Els/les immigrants, L'explotació sobre aquest col.lectiu té gairebé perfils decimononics, molts cops manca fins i tot els més elemental un contracte, molt/es estan fent jornades draconianes de 12 h diàries.


-Contractuals, en els nous models de contractació, ETTs (que semblà que en breu assoliran tasques de les OTG) contractes D'obra i servei.

-Sectors sobreexplotats, sectors laborals com el telemàrqueting o la neteja, trobem totes aquestes característiques gran nombre de dones, d'Immigrants i contractes d'obra i servei.


-El conscienciat, aquest pot està a qualsevol espai, però un fenomen relativament nou seria que n´hi ha molt dintre d'allò que anomenem moviments socials.

Aleshores ja no podem parlar només de la centralitat del treball, hem de afegir el feminisme, L'ecologia i d'altres parts que formen un tot a la lluita revolucionaria.


Un dels grans problemes de L'esquerra és la poca agilitat per respondre als canvis que es produeixin de fet molts cops treballem amb respostes que tenen més de 25 anys i això quan parlem dels més ràpids, de fet hi ha gent que encara no te respostes o les te molt ancorades perquè pren els clàssics com referent ineludible, el gran problema és que el capitalisme canvia ràpidament les preguntes. Fonamental pel marxisme és l'estudi i l'anàlisi de la societat que l'envolta. Davant d'un moment prou important de la historia amb una crisi sistèmica que està colpejant el mon, en qualsevol moment és pot donar l'espurna que encengui la flama revolucionaria, perquè això de les revolucions per experiències passades són incontrolades i difícils de predir que, qui, com i quan pot petar tot i tampoc amb això dic que pugui estar a tombar la cantonada però quan les masses entren en acció, agafen amb els pixats al ventre als capitalistes i també a les organitzacions revolucionaries.

Cal cercar noves formules sindicals que sumin el vell esperit del sindicalisme revolucionari junt amb les noves realitats del segle XXI.

El traspàs d'una societat capitalista a una societat comunista necessita d'una transició d'aquí la importància cabdal per una organització revolucionaria serà a tres bandes, que estigui sòlidament construïda, que estigui organitzada i amb les estratègies ben definides