Quan es va convocar la vaga general molts sabíem que davant el moment històric que comporta un esdeveniment d'aquestes característiques i en un moment a on la crisi esta colpejant brutalment a la classe treballadora i aquesta malauradament està diluïda entre el sector Belen Esteban i la secció de moda d'una tenda chabacana d'aquesta nova especie de bolet anomenat grans superfícies, ens trobaríem amb tres fases de la vaga general, l´abans, el durant i el desprès. Amb un anàlisi ràpid (cosa rara per uns marxistes) les dos primeres fases mai ens van preocupar gaire, teníem prou clar que les necessitats d'uns, les voluntats d'els altres i els interessos d'uns pocs, farien que la vaga anés endavant sortint com finalment ha sortit un èxit, només enterbolit pel gran nombre de companys i companyes ferits mentres feien tasques de piquets informatius, detall poc reflectit als mitjans de (in)comunicació.
Arribats a aquest punt comencem el tema realment pelut, la tercera fase el desprès de la vaga, (no cal que ningú recordi que sempre hi ha un desprès), aquest cop no deixarem que retocs purament estètics facin de miratge pels obrers i obreres. La responsabilitat política de molta gent, grups, organitzacions, associacions ens ha portat a defensar una unitat sense fissures de la vaga general, un treball conjunt entre tots, front l'enemic comú, el capitalisme. Ara arriba el moment de la veritat, el moment de controlar que l'esforç no se'n va per la claveguera a canvi de petits retocs, de pactar retards en aspectes que no estaven contemplats en la maleïda reforma, o que no ens venen per unes transfusions econòmiques en forma de plans de formació. No es pot anar en 24 hores del "no passaran" a seure's amb la Sra De la Vega i fer-se petonets, no Sr Mendez aquest cop no. Aquesta vegada està molt clar que la mobilització serà sostinguda, que estem preparats per sortir al carrer i no defallir fins tombar aquesta reforma laboral i el que calgui. Si ells han creat aquesta crisi del seu propi sistema i damunt volen que la paguem nosaltres, la nostra tasca és aprofundir en aquesta ferida oberta. Hem de desendollar a la classe treballadora dels opiacis versió "princesas del pueblo" i convertir-nos en la metàstasi del capitalisme
La vaga ha estat el tret de sortida per la mobilització permanent !!!!
