La llengua trossejada !!!!

Amb un escamot de tropa
n’és vingut un capità;
un home en tota la vila
ben segur no trobarà.

Vells i nois per nostra terra,
lluiten valents molt temps fa;
les dones, tot fent desfiles,
no paren de cantar.

La cançó no l’entén gaire,
no l’entén el capità:
nerò li escou la tornada
que fins el fa tramudar.

No puc més- diu al corneta-
tot seguit ja pots cridar
que ventaré una mordaça
al qui canti en català.

Les dones senten la crida
i se’n posen a cantar
per cada carrer que passa
un cor se sent esclatar.

En oir tantes cantúries
perd el seny el capità;
empaita una probre dona
que , estranyada se’l mirà.

La dona s’atura i canta,
canta àrdida en català
bufetada que li’n dóna
no li fa pas gens callar.

Dins de la boca, amb quimera,
un drapot li fa posar:
els llavis encara es mouen,
es mouen en català.

Allavors li clou els llavis,
posant-li a sobre la mà;
mes encara els ulls li parlen,
li parlen en català.

Li lleva el drap de la boca
i amb el sabre se n’hi va;
deix la llengua trossejada,
que mai més no podrà cantar.

El fill que du en ses entranyes
la que ja no pot parlar,
dins el ventre de sa mare
ja glateix en català.

 
Frederic Rahola i Trèmols

 

L´altre estat d´alarma !!!!

L´altre estat d´alarma que durara més que el molt publicitat (des)control aeri, és el desballestament del ja per si precari estat del benestar per part d´un partit social-liberal.

Fa molts anys que la classe treballadora (obrera, desposeits, precaris....cadascú que l´anomeni com cregui doncs diria jo que parlem del mateix subjecte) no te cap victòria, anem de “derrota tras derrota.......a la victòria final ????”, però el tema és força més preocupant que la resistència o derrota. Avui esta en joc molts anys de lluita, molta sang proletària vessada per assolir uns drets com les 40 hores, el dret de vacances, les jubilacions als 65 o 60 anys i totes les conquestes sindicals dels darrers cent anys, així dons ens trobem en una cruïlla gairebé desesperant perquè de vegades sembla que estem realment en un atzucac.

Els responsables-irresponsables del PSOE estan enderrocant un sistema de mínims drets per aturar els efectes “casineros” de l´economia produït pels bancs i el gran capital, és a dir que el socialisme obrer del PSOE passa per socialitzar les pèrdues dels capitalisme. Desprès d´aprovar una reforma laboral draconiana, retallar salaris a funcionaris i estomacar a les veus critiques, ara van per les jubilacions i així anar fent, mentrestant el poble ho passa pelut. Com estan cabuts en no tocar les grans fortunes ni que tant sols fos en forma d´impostos, no trigaran molt temps en cercar més espais recaptatoris del be comú, aleshores i un cop ampliat la vida laboral aniran per la seguretat social i començaran pel co-pagament (re-pagament) dels fàrmacs, que serà una avançada per un atac general a la sanitat publica universal.

Els darrers anys hem comes alguns errors greus per part del sindicalisme i l´esquerra en general, per una banda fer gairebé sempre mobilitzacions de resistència, enlloc d´anar a la mobilització per millores laborals com les 35 hores o cercar un salari base com el francès de 1300 € i per altra banda crec que l´error més greu ha estat defensar, donar suport i compartir espais amb un partit que no és d´esquerres el PSOE. Les polítiques social-liberals ens han conduit a la crisi més important de la historia, i el problema d´aquesta crisi sistèmica no es que demà s´ensorri el capitalisme, el veritablament dur és que malgrat la caiguda, el sistema amb tots els seus instruments farà allargar innecesariament quelcom que està podrit i això ho patira en la seva pell les classes més desfavorides.

Que fer davant l´atzucac que ens trobem ?, doncs tal vegada no hi han formules màgiques, ni tant sols respostes segures. Però si que tenim algunes pistes, tal vegada la més bàsica és l´unitat.

yo no soy antisistema !!!!

Todo sigue dominado por la derrota de los años ochenta, cuando desaparece la idea de emancipación. Pero hubo un punto de inflexión de las ideas a finales de los años noventa. Es incuestionable. El movimiento alterglobalista reune a cientos de miles de personas y lanza los foros. Pero yo creo que todos esos hechos clave nos han llevado a un momento utópico. Es decir, unas ideas de emancipación que no se confrontan a la aplicación práctica de lo posible. De ahí que usen y abusen del término “alter”, “otro”, “otra”… “Otro mundo es posible”, “la otra izquierda”, “la otra campaña”… Eso evita tener que definir, eso demuestra que no hay madurez. No soy ni pesimista ni optimista. Creo que hay que pasar de esta etapa y definir la estrategia.

Daniel Bensaïd

Durante los últimos meses esta de moda una palabra que ya tiene su tiempo pero ahora se ha revitalizado “antisistema”, unos lo profieren como insulto, otros presumen de serlo y algunos lo intentan traducir para darle un lugar dentro de la iconografía oral de la izquierda.

Para no ser menos que nadie ni obviamente más, también daré mi opinión o mejor mi postura ante el adjetivo calificativo de marras. Y claro esta que todo debe empezar por una declaración etiquetera y proclamar que yo no soy antisistema, que nadie se rasgue las vestiduras, pero la coherencia la considero fundamental. Creo en un sistema donde las personas sean libres, que los medios de producción estén en manos de las fuerzas de producción, que mujeres y hombres seamos iguales en una sociedad no patriarcal, que seamos respetuosos y conscientes ante este planeta llamado tierra, que la primera persona del singular pierda la batalla ante la primera persona del plural. Si, señoras y señores soy comunista y como consecuencia obvia soy anticapitalista que seria otra cosa muy diferente que antisistema.

Considero peligrosisimo entrar en el juego del marketing de los medios de comunicación capitalista y seguir sus modas que ya por si mismas esta son efimeras y su consecuencia final es crear la confusión social, mezclar como se dice en la meseta “churras con merinas” y desprestigiar ideas mucho mas nobles poniendo en el mismo espacio o saco a activistas, militantes, sindicalistas y cualquier sujeto organizado, con una minoría iluminada que son una parte fundamental para la supervivencia del propio sistema capitalista, ayer fueron los hyppies, después los punkis y hoy son los que el mismo sistema ha denominado antisistema, estos grupos históricamente han sido y son unos opiáceos de la juventud de su época y para el capitalismo son altamente necesarios dado que mientras entran en el juego del caos con un efecto social nulo que no va mas allá de una cortina de humo, evita que esa energía perdida en la nada, se organice para politizar y socializar la economía, que es el núcleo de la cuestión.

Frente a lo que considero manipulaciones del sistema capitalista me declaro comunista del siglo XXI, por lo tanto anticapitalista, y como consecuencia si que creo en un sistema